lunes, diciembre 22, 2008


PIE DE FOTO. Al frente Vicent Camps ablando con David González y de izquierda a derecha Yo, Víctor Gómez, Gabriel Viñals, Arturo Borra, Laura Giordani, Antonio Méndez y de espalda Enrique Falcón entre otros, en La Barraca de paella.


Vicent Camps es de esos poetas que sabe de forma magistral pintar con palabras cuadros del mundo del trabajo con agudas pinceladas críticas propias de un maestro del leguaje, a lo que hay que añadir que lo hace en las dos lenguas oficiales del País Valencià, su lengua materna y en castellano.



CONTRADICCIONES de Vicent Camps
del poemario “Pena Capital” que saldrá en la editorial canaria Baile del Sol en 2009


He visto al guitarrista afilar
las cuerdas de su guitarra
y al soldador afilar la llama de su soplete
y con los dos me he sentado a la mesa

he visto niños que han sido pena
y niños que han sido risa
y niños que nunca serán hombres
y con todos he jugado a ser niño

he visto poetas
escuchar a escritores
y he visto intelectuales
escuchar a sabios

mas no he visto
a quien instala
el aire acondicionado
asistir a una conferencia
del intelectual

ni al albañil
comentar
el último libro
del escritor

ni a la planchadora
degustar
los versos
del poeta

¿Qué mundo es éste
en el que unos montan
equipos de frío
que nunca han de disfrutar

otras planchan telas
de las que nunca
gozarán su caída
y textura

y otros hacen casas
que ni viviendo tres vidas
podrían comprar?


CONTRADICCIONS de Vicent Camps
del poemari “Pena Capital” que ha d’eixir en l’editorial canaria Baile del Sol en 2009

he vist el guitarrista afinar
les cordes de la seua guitarra
i el soldador afinar la flama del seu bufador
i amb els dos m'he assegut a taula

he vist xiquets que han sigut pena
i xiquets que han sigut rialla
i xiquets que mai seran hòmens
i amb tots he jugat a ser xiquet.

he vist poetes
escoltar escriptors
i he vist intel·lectuals
escoltar savis

però no he vist
a qui instal·la
l'aire condicionat
assistir a una conferència
de l'intel·lectual

ni a l'obrer
comentar
l'últim llibre
de l'escriptor

ni a la planxadora
assaborir
els versos
del poeta

quin món és este
en què uns instal.len
equips de fred
que mai no han de gaudir

unes altres planxen teles
de les quals mai
gaudiran de la seua caiguda
i textura

i uns altres fan cases
que ni vivint tres vides
podrien comprar?

No hay comentarios: