estética
digital. a. m. i f.
antonio martínez i ferrer
no sé si has apercibo
que los poemas se construyen
con los cascotes que guardamos
de las ruinas
de la vida
pasamos temblando y recogiendo restos
respondemos a la luz
desde el campanario de los deseos
y perseguimos una sonrisa
aunque venga escondida
tras una catarata de lágrimas
…ven golondrina de los sueños
para sestear en tus alas
y que entre los cascotes
del próximo verso
florezcan todas las sonrisas y las lágrimas
que las ruinas del vivir
van amontonando…
---------------------
no se si advertixes
que els poemes es construïxen
amb els enderrocs que guardem
de las ruïnes
de la vida
passem tremolant i arreplegant restes
mirem a la llum
des del campanar dels desitjos
i perseguim un somriure
encara que vinga amagat darrere
d’una caiguda de llàgrimes
…vine oroneta dels somnis
per a sestejar en les teues ales
i que entre els enderrocs
del pròxim vers
florisquen tots els somriures i les llàgrimes
que les ruïnes del viure
van amuntonant…
No hay comentarios:
Publicar un comentario